diumenge, 31 d’agost del 2008

Profunda reflexió

Mai en la meva vida, havia fet una revisió tan exhaustiva com la k faré ara sobre mi mateix. En aquesta reflexió passaré balanç de tot el que m'ha passat, en especial èmfasi al k m'ha passat aquests últims anys.
Costa molt resumir en una paraula el k m'ha passat akests últims anys, jo no hi trobo una explicació lo suficienment creible i verídica. Fonamentalment perquè el josep maria, aquell k abans maravillava per la seva bona educació i el seu saber estar juntament amb el seu somriure, s'havia esfumat de la societat, de la vida social. No existia un somriure en mi k m'alegres els dies. No existia ni la essencia del pep. He comès molts errors, moltíssims, i la veritat és k me n'arrepenteixo de tots i cadascún dels errors i m'agradaria demanar tants perdós k nosé per on començar.
Penso k no he actuat gens de bé, k no hi havia un nord k guies la meva vida i em perdia i caminava per on no havia de caminar. Moltes errades, moltes coses dolentes, moltes coses k he fet i k ara veig k m'arrepenteixo. He tractat molt malament a moltes persones, he palpat com moltes persones es sentien defraudades i despreciades parlant amb mi.
En aquests últims anys han passat moltes persones per la meva vida, i voldria posar especial atenció en una persona, en una noia k es diu Marta. A la Marta no l'he tractat com es mereix, ja k ella sempre m'ha donat consell i sempre ha estat allà kuan ho passava malament, i jo, no obstant, com he dit, no l'he tractat gens de bé, i ho reconec, crec k moltes vegades, el fet de k una persona reconegui les coses ja és un pas endavant. Però bé, el cas és k la Marta està molt dolguda amb mi i jo decepcionat per no haver-li pogut donar tot el meu cor. No vull fer-me pesat, ella m'ha donat moltes oportunitats i jo no les he sabut aprofitar.
Tornar a parlar amb ella, seria el cuento del nunca acabar. Simplement la Marta és una noia k ha deixat petjada en el meu cor. Una petjada inesborrable al meu cor. Ara ella començarà una nova etapa en un lloc diferent, on farà noves amistats, on començarà una nova vida i jo sense cap rencor, li desitjo tot el millor, pq sé k és una noia k el k es proposa ho aconseguirà. Jo vull ser sincer i m'agradaria parlar amb ella, però tamb sóc conscient de k m'ha donat un munt d'oportunitats k jo no he sabut aprofitar. Per tant, jo a ella li desitjo lo millor del món, és una noia excepcional i en akesta nova vida li desitjo k només li passin èxits.
Per tant, Marta endavant en akesta nova vida mentre jo continuaré caminant per akest món...


Pep