Jacinto, sempre et recordaré

Nosé com agrair-te tot el que has fet per mi. Han set 8 anys i mig molt intensos d'entrevistes, anècdotes, intercanvi d'idees, de paraules, de impressions. Hs set el meu segon pare, era una de les persones amb qui més confiava, ja que tu desinteressadament em vas prestar el teu cor. Te n'han anat, ja no estas amb mi, has marxat d'aquesta vida i no tornaràs més. El fet de saber que ja no hi ets, per mi és un trauma molt gran, ja que estava tan acostumat a tu, que m'era impossible despenjar-me en cap moment de tu. Com he dit al començament, Jacinto, són 8 anys amb tu, és molt. I una mort se t'ha emportat. Maldita vida! Jacinto cada dia et recordo, ja que tu ets per mi el millor psiquiatra que he tingut. Et dec tot, ja que tu en els moments que jo estava més decaigut, em vas ajudar a aixecar-me. En els moments en que flaquejava, en els moments en que volia deixar aquest món, tu erets el primer que em deia que ànims, que endavant, que tingués il·lusió, que mai no tirés la tovallola. I amb això em quedo Jacinto, amb els teus savis consells, amb el teu saber estar, amb el teu carinyo en vers la meva persona, en fi em kedo amb tota la teva persona, ja que per mi erets una persona que m'ha ensenyat a lluitar, que m'ha ensenyat a viure i a somriure. Ara Jacinto, escrivint aquest text, se'm cauen les llagrimes pq tu has desaparegut de la meva vida i ja no et tornarè a veure més, però cada minut, cada segon, et recordo i no precisament plorant, sinó amb el record latent d'una gran persona k ho ha deixat tot x mi, et recordo, i et recordaré sempre amb un somriure d'orella a orella pq tu ho vals.
Moltissimes gràcies x tot germà. Allà on estiguis, descansa en pau. Sempre et recordaré amb un somriure...

Del teu germà,
Josep Mª

I malgrat que tu no hi siguis Jacinto, tu formes part de mi, i ara només em keda recordar-te amb un somriure i tirar endavant, continuar lluitant en aquesta vida.